dissabte, 29 d’agost del 2009

Insomni

No puc dormir. Segurament per culpa de la llarga migdiada d'estiu.
L'insomni en època de calor és insoportable perquè em posi on em posi em quedo adherit per la calor. Cansat de llegir i desprès d'haver vist un documental al canal 24 hores passo l'estona davant de l'ordinador.
Moro mil vegades al buscamines, llegeixo blocs i escolto música acabada de baixar. Em poso una vegada i una altra Europa VII de la Oreja de Van Gogh i penso que és una cançó molt trista com de final de drama i crec que no em costaria gens plorar. Que podria escriure una història d'un coet espacial que es perd a la deriva i torno a pensar amb la gossa Laica i el seu tràgic vagar etern dins d'un Sputnik pel be? de la humanitat i tornant a la cançó tararejo que qualsevol vida per petita que sigui val mes que qualsevol gran nació i em sento sol i foll com Virginia Wolf, insegur i mancat de talent i crec que res del que expresso emociona i veig com els anys lluny passen dins d'aquest coet on estic confinat i com cada cop m'allunyo mes sense que cap salvavides espacial em pugui rescatar. Renego que si només he de viure una vida sigui aquesta en que sembla que pagui les conseqüències d'una altra i maleeixo ser tant poc donat a les persones i que la timidesa em faci perdre tants ports mentre sense remei vaig a la deriva amb els dits teclejant el comandament d'una nau i la música de fons.
Efemèride: ara fa un any que vaig començar el Blog.

dimarts, 25 d’agost del 2009

La cambra misteriosa

Com cada any quan s'apropa la fi d'agost i el sol minva. Quan la calor és extrema la vella casa es contrau. Els seus fonaments s'estiren i les parets i bigues fan clec com els dits que s'estiren i cruixeixen com si s'haguessin de trencar en mil bocins. Les teules es desplacen i les parets adquireixen petites arrugues d'expresió que amb el temps són grans esquerdes que faciliten la interacció entre casa i fauna.
Des de que la gran habitació amb l'armari de paret misteriós va ser substituïda per evolució per una cambra mes petita i un bany al pis de dalt, tant necessari avui en dia. Aquest ritual del cruiximent ve acompanyat per la caiguda anual de les rajoles de la cambra de bany que ja són 4 anys desprès d'inaugurar-la una tradició.
El primer any fou de nit, amb una persona dins que veié com 13 rajoles, ni mes ni menys saltaven a les seves espatlles i el mirall ho reflectia tot. Que anteriorment l'espai de la cambra l'ocupes un armari misteriós feu decantar el dit acusador cap als esperits d'una casa tant vella.
El segon any sense saber si era el mateix dia saltaren un nombre indefinit de rajoles i el paleta les col.loca per tercer cop sense renegar i una mica avergonyit pel seu treball anterior.
Ahir les van tornar a fixar. Amb un ciment especial per a piscines per veure si quan la casa s'estiri o els esperits es revel.lin l'any vinent resisteixen la tamborinada. Ja us ho explicaré.
Us penjo la fotografia perquè veieu que no és ficció.

dimarts, 18 d’agost del 2009

Situació 56

Quan no llegeixo, escric o estic enganxat a una sèrie o peli o no estic mirant els núvols (que és la meva gran dedicació) estic treballant en un departament de personal fent gestions administratives entre d'altres idiosincràcies típiques de la gestió.
Cada dia tramito nombroses altes i baixes a la seguretat social i les baixes solen dividir-se en baixa voluntaria del treballador (situació 51) i baixa a instància de l'empresari (situació 54). Però ahir vaig haver de tramitar la ditxosa 56, baixa per mort del treballador. Mort natural, res relacionat amb la feina. Però aquest fet em fa reflexionar, com sempre ho fa la mort en que poqueta cosa som. Que poca estona estem en aquest mòn i com és la burocràcia.
Recordo que a l'institut del meu cosí li van demanar un justificant conforme havia faltat a classe per la mort del seu pare. Entenc que les situacions s'han d'anomenar per poder-les gestionar però com ens passem a vegades....
Be, en definitiva, per poc que coneguis a una persona, si l'has vist algun cop i estas familiaritzat amb les seves dades, i has anat veient els volants de baixa per una llarga malatia no et pots quedar indiferent i penso que és la 3a situació 56 que tramito i que poc estem avesats a la mort i que hauria de viure i escriure mes intensament ja que la feina em permet alimentar-me i pagar el lloguer però l'ànima necessita d'altres aliments que no tènen codi administratiu.

diumenge, 16 d’agost del 2009

La maledicció del cavaller

Aquest és el darrer post que dedico a la mudança ho prometo.
Amb el canvi de pis he aprofitat per deixar una companya que va decidir estafar-me dos mesos una connexió a TV de pagament que no he gaudit i com temia que conservar el número em demoraria l'adsl vaig decidir donar d'alta una línia nova amb Telefònica.
No se si és culpa de l'agost o de que amb la oferta de llançament d'un ADSL barat s'han col.lapsat però el diàleg amb els tècnics per venir a insal.lar-la ha estat:
1r Intent: truquem per passar a fer l'alta al 39 2n 1a. No, noooo s'equivoquen es 29 Sat 1a!
2n Intent: Truquem per venir a instal.lar una línia amb ADSL al 29 2n 1a. NOOOOOO Sobreàtic 1a!!!
Silenci de 7 dies.
Trucada meva: Perdoni m'havien de fer una alta de línia. Senyor aquesta alta va ser anul.lada per adreça incorrecta.
3r intent: Hola hem de passar a instal.lar una línia, li va be avui a les 12h. No treballo fins les 3, poden passar per la tarda? - Ja el trucarem.
4rt intent: Hola passarem demà de 4 a 6. D'acord, em poden dir quina adreça tenen. -Sí es el 29 baixos oi? NOOOOOOOO es Sat 1a coi!!!! -Un moment (dirigint-se a un company) se han vuelto a confundir, lo hacemos igual. VALE.

Després d'aquesta tortura arriba el tècnic però la línia encara no havia arribat al terrat on ens foníem a les 4 de la tarda.
Quan la línia va arribar i va ser hora de connectar el mòdem: el primer, l'endolla i es bloqueja.... el segon ídem, fins al quart mòdem que segons el professional, per ser de major qualitat aguantaria i és quan el tòtil s'adona de que es bloquejaven perquè m'havien donat d'alta la TV també i els altres modems no estaven preparats. Això a les 7 de la tarda d'un divendres, el tècnic mes empipat que jo va començar a despotricar de telefònica, de les contrates i del govern: que si tanta crisis i ara subvencionen cotxes enlloc de pactar amb la patronal. No vaig atrevir-me a descontradir-lo i menys vaig pretendre apuntar que la mesura de foment de la compra de cotxes és per salvar molts llocs de treball i fomentar la compra de cotxes que emetin menys CO2 com tampoc li vaig suggerir que les negociacions amb patronal i sindicats s'havien fet i la patronal s'habia tancat en banda nomes pretenent rebaixes en la despesa de SS de les empreses que volien rebaixar 5 punts. Desconec de quin partit era "admirador" el meu tècnic i no es que sigui un fan de la política jo però el fet de que ell tingues el poder de la meva connexió em va fer callar davant del seu discurs destructiu. Tio volen que et deixi penjat i que vagi a fer una alta de línia aquí al costat. Afortunadament la meva passivitat i el fet de que cobrava mes per un ADSL el va fer restar fins que la pàgina de Google va sortir a la pantalla de l'ordinador.

Ahir un altre acte de covardia em va fer anar a dormir al sofà ja que un llangardaix es va instal.lar al sostre de l'habitació i com es l'única espècie que no tolero desprès de frustrats intents de dissuadir-lo de que m'abandones amb una escombra i un desodorant va aconseguir protegir-se dins el marc de la porta i jo vaig optar per obrir les finestres i tancar la porta ja que el gat tampoc es sentia caçador i davant la meva insistència per atacar optà per posar-se sota el llit.
Total que he dormit al sofà i aquest matí no hi havia ni rastre de la bèstia (minúscula però fastigosa). En aquesta ciutat de calor sufocant on els gats ja no tenen instint per caçar ni els Sant Jordis són capaços de matar al drac.

diumenge, 9 d’agost del 2009

Sense Endoll

Aprofito que passo el cap de setmana al poble per connectar-me i posar al dia blog, correu i facebook.
Ara que tot té un destí lògic en aquest nou pis tant fantàstic l'únic que trobo a faltar és la connexió d'ADSL que esperem en candeletes l'ordinador i servidor per inaugurar la "cambra creativa" on he instal.lat l'escriptori, encarat a una finestra que dona a una terrassa-mirador des d'on es veu Collserola, el Tibidabo, Montjuïc i sobretot molt a prop la torre Calatrava.

Aquesta escapada al camp per estar en contacte amb el món virtual entre d'altres coses m'ha fet recordar que hi ha una xarxa mes antiga que la virtual i on la privacitat de les dades també deixa molt que desitjar. És el que anomeno la cultura del saber-ho i explicar-ho tot que fa que a poques hores d'arribar al poble madones de que tothom em preguntava pel nou pis i pel proper viatge a París al setembre.

ÉS molt criticada la falta de pricaviat al Facebook però el ser-ne membre és voluntari i en aquesta xarxa informal són terceres persones les que afegeixen els teus comentaris. Be, en conclusió estar desendollat no vol dir estar fora de la xarxa de comunicacions. Benvingut al món real i fets així em recorden perquè prefereixo l'anonimat entre milions de persones malgrat la estimació a aquest paisatge que no té res a envejar al que em mostra la terrassa.